* De què parlem?
Recentment hem sentit a parlar de l’aparició de brots de legionel·losi a Sabadell i Terrassa, amb la mort d‘algun dels afectats. Es tracta d’una malaltia d’origen ambiental, causada per un bacteri anomenat legionel·la. Aquest agent causal es troba de manera habitual en aigües superficials de llacs, rius i estanys, i té el seu màxim desenvolupament a temperatures d’entre 35 i 37 ºC. La utilització de sistemes de climatització que requereixen aigua per funcionar està afavorint el creixement d’aquest bacteri a nivells suficients per provocar infecció humana.
La legionel·losi no es transmet de persona a persona, sinó que és contrau a través de la inhalació de vapor d’aigua o dispersió d’aerosols. D’aquesta manera es produeix la difusió de l’agent causal en petites gotetes d’aigua pel medi ambient, que penetren en el sistema respiratori de les persones. El període d’incubació sol ser de cinc o sis dies, tot i que pot arribar a deu.
Aquest bacteri pot fer que es manifesti la malaltia de forma diferent segons si es tracta de persones joves i en principi sanes o de persones grans ja afectades d’altres malalties. Així doncs, en joves podem trobar un quadre similar a la grip anomenat febre de Pontiac. En aquest cas es manifesten símptomes com mal de cap, dolor muscular, febre i cansament, però el sistema de defensa del cos funciona correctament i es pot combatre la malaltia. D’altra banda, si les persones afectades són grans i amb altres patologies, es multiplica la possibilitat de patir la malaltia. El seu sistema de defensa no respon adequadament i és desenvolupa una pneumònia greu. En aquest cas es manifesta dolor toràcic, tos seca, febre, malestar general, mal de cap, calfreds, diarrea i nàusees. Parlem demalaltia del legionari, que pot arribar a la mort de l’afectat. El metge escollirà el tractament més adequat en cada cas.
Davant d’aquesta problemàtica, l’Administració de la Generalitat de Catalunya marca uns criteris per a la prevenció i control de les instal·lacions tant públiques com privades que puguin ser un risc per a la població. Es tracta d’assegurar un manteniment i un control higienicosanitari correctes de totes les instal·lacions, especialment les que es mantenen tancades durant un cert temps, com és el cas dels hotels, ja que s’hi pot produir estancaments d’aigua en les canonades. L’única mesura de prevenció és la neteja, la desinfecció i el manteniment dels llocs on és pot allotjar el bacteri.
Cal tenir en compte que es pot beure sense cap perill l’aigua d’abastament públic, i també utilitzar-la per a la higiene personal i la cuina, ja que està permanentment controlada.
A Espanya la legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria a escala nacional des del 1996. Des de llavors s’han produït brots de forma periòdica, amb més o menys casos i diferents graus de letalitat.
