* De què parlem?
Avui dia es dediquen molts esforços a conscienciar tothom que cal portar una dieta completa, sana i equilibrada. Podem trobar multitud de pautes que ens guien sobre els diferents tipus d’aliments i les quantitats adequades que hem d’ingerir de cada grup alimentari. Però no hi ha una dieta universal que serveixi igual per a tothom. Cal adaptar el tipus d’alimentació a les necessitats funcional i metabòliques de cadascú. En general, els aliments són ben tolerats però hi ha la possibilitat que un grup petit de persones presenti alguna reacció adversa en ingerir determinats aliments (al·lèrgia alimentaria, intolerància a alguns aliments, intoxicacions o aversions).
Parlem d’intolerància alimentària (IA) quan hi ha una resposta anormal després de la ingestió d’un determinat aliment. Això pot ser degut a un desordre metabòlic, relacionat amb un dèficit d’enzims involucrats en el metabolisme d’un aliment determinat, o pot tenir una causa indeterminada, quan els mecanismes no estan ben aclarits. Però no hi ha mai una base immunològica. Les persones que pateixen una IA poden presentar diversos símptomes, bàsicament digestius (nàusees, diarrea o dolor abdominal) o deguts a la falta d’un nutrient concret.
En funció de la causa, podem distingir diversos tipus d’IA:
- Enzimàtica: quan hi ha algun defecte en els enzims que intervenen en la metabolització d’un determinat aliment. En aquest sentit, podem parlar d’intolerància a la lactosa (dèficit de lactasa, enzim implicat en la metabolització de la llet i els productes làctics), galactosèmia (dèficit dels enzims implicats en la metabolització de la galactosa, que es troba a la lactosa), fenilcetonúria (malaltia congènita), favisme (malaltia hereditària) o intolerància a l’alcohol.
- Farmacològica: deguda a compostos químics inclosos en aliments de forma natural o generats en el seu procés d’elaboració.
- Indeterminada: per mecanismes no ben definits fins ara.
En molts casos, la persona que pateix IA pot tolerar petites quantitats de l’aliment que li ocasiona el problema, sense que això li comporti cap reacció especial. Per tant, la quantitat d’aliment ingerit és la que marca la simptomatologia.
En el cas de les al·lèrgies alimentàries (AA) no hi ha cap problema fisiològic o patològic del pacient. A partir de determinats ingredients o d’altres substàncies dels aliments (al·lèrgens alimentaris) la persona sensible presenta la reacció al·lèrgica. L’al·lèrgia pot ser per ingesta, contacte o inhalació d’aliments, i té una base immunològica vehiculada per anticossos. Aquestes reaccions poden ocórrer després de prendre petites quantitats d’aliment que porti aquest al·lergen, proteïnes en gran part. Tots aquests al·lèrgens formen part de la composició d’una gran quantitat d’aliments. Entre els més freqüents podem citar la llet de vaca, les fruites, les lleguminoses, els ous, els crustacis, les nous, el peix, les hortalisses, el blat i altres cereals. També podríem citar alguns additius alimentaris. La legislació estableix una llista d’al·lèrgens i obliga que sempre que formin part d’un aliment, encara que sigui de forma modificada, s’especifiquin en l’etiquetatge del producte.
En alguns casos d’AA les reaccions són immediates i apareixen al cap de pocs minuts, però en d’altres poden tardar hores a manifestar-se. La simptomatologia que es presenta és més evident en les parts del cos que han tingut contacte directe amb l’aliment.
La malaltia celíaca és també una reacció adversa de base immunològica però vehiculada per cèl·lules. Els celíacs reaccionen a la ingesta de gluten, proteïna present a cereals com ara el blat, la civada, l’ordi, el sègol o l’espelta.
Col·loquialment es confonen els termes intolerància alimentària i al·lèrgia alimentària. És freqüent la utilització errònia del terme al·lèrgia davant de qualsevol reacció adversa que es produeixi en ingerir un aliment. En els dos casos, les reaccions estan causades per elements no tòxics per si mateixos, però la susceptibilitat de cadascú determina la reacció adversa final.
* RECORDEM QUE….
>> No hi ha una dieta ideal per a tothom. Cal adaptar l’alimentació a les necessitats funcionals i metabòliques de cada persona.
>> En les IA hi ha una resposta anormal davant la ingesta d’un aliment, a causa d’un desordre metabòlic o per una causa indeterminada.
>> En les AA no hi ha cap problema fisiològic o patològic del pacient. L’al·lèrgia té una base immunològica.
>> Moltes vegades es parla d’AA quan en realitat es tracta d’una IA.
>> La intolerància a la lactosa és la més freqüent de tots els tipus d’IA.
