TDAH

Molt sovint sentim a parlar de trastorns del comportament. La tendència a la distracció, la falta d'autocontrol, la predisposició a actuar sense pensar ... són trets habituals de molts nens.

* De què parlem?

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) es defineix com un trastorn de comportament i de les emocions que comença de manera habitual en la infància i l’adolescència. Els trets més representatius dels infants que el pateixen són diversos. La tendència a la distracció i a la falta de concentració, la falta d’autocontrol, la predisposició a actuar sense pensar i la dificultat en el seguiment de normes i pautes en són uns quants exemples. No sempre es manifesten tots els símptomes. Alguns infants presenten conductes hiperactives i en altres el tret més important és la falta d’atenció. S’ha de tenir en compte que aquesta simptomatologia es manifesta en els diversos àmbits de la vida del pacient (escola i casa) abans de pensar que ens trobem davant d’un cas d’aquest trastorn.

El TDAH afecta entre el 3 i el 7% dels infants en edat escolar i és més freqüent en nens que en nenes. Sembla que l’origen l’hem de buscar en un desequilibri en alguns dels anomenats neurotransmissors del cervell, concretament els que estan implicats en el moviment i l’atenció. També se sap que hi ha un important component genètic en tots els casos. Tot i això, les causes directes de la patologia encara estan per determinar.

Pel que fa al tractament, és molt important actuar en els àmbits farmacològic, psicològic i pedagògic. Està en mans del metge descartar altres patologies relacionades i comportaments que poden considerar-se normals però que en moments determinats puguin no semblar-ho. Cal, doncs, una valoració psicològica, una de mèdica i una de psicopedagògica de cada cas.

 

* Què es pot fer per prevenir el TDAH?

En realitat, el TDAH no es pot prevenir, però sí que es pot mirar de detectar-lo aviat. Un diagnòstic precoç en millora l’evolució. Actualment existeix una analítica genètica específica, que pot ser útil com a complement al diagnòstic clínic. Aquesta analítica permet saber la predisposició del pacient a patir TDAH.

Cal desmentir que el TDAH estigui causat per abús de sucre, colorants i additius en els aliments. Tampoc no és conseqüència d’una falta de disciplina ni d’una mala educació. Cal ser conscients que no es cura amb l’edat, quan el nen creix.

 

* RECORDEM QUE….

>> El TDAH és un desordre del cervell. Realment és una malaltia.

>> Els infants amb TDAH presenten trastorns de conducta tant a casa com a l’escola, però poden seguir una escolarització normal.

>> Han de ser tractats per especialistes, tant dels àmbits mèdic com psicològic i pedagògic. Un diagnòstic precoç ajuda a millorar el procés.

>> El metge és qui ha de valorar la conveniència o no d’un tractament farmacològic. Un bon tractament pot minimitzar l’impacte d’aquest trastorn en l’edat adulta.

>> Cal que l’entorn proper de l’infant (família i escola) adquireixi uns coneixements bàsics sobre TDAH per tal de poder entendre millor les dificultats i els sentiments que presenta l’infant. Se’l pot ajudar a augmentar l’autoestima i l’autocontrol i a millorar la comunicació.