TAPS DE CERA A L'ORELLA

La cera que tenim dins del conducte auditiu té una funció protectora ja que impedeix que els gèrmens penetrin dintre.

* De què parlem?

La cera que tenim dins del conducte auditiu està formada per una barreja de secrecions de la pell i del conducte auditiu extern. És una substància de color groc grisós, tova i untuosa. Té una funció protectora, ja que impedeix que els gèrmens penetrin en el conducte auditiu. També protegeix el canal auditiu de la humitat i dels cops. A més conté uns pèls que ajuden en aquesta funció protectora. L’existència de cera no és un signe de falta d’higiene.

En general, aquesta cera es pot eliminar fàcilment. Però de vegades, en funció de la forma del conducte auditiu, no surt i s’acumula formant una pasta. En principi no ha de provocar cap molèstia, però en entrar en contacte amb l’aigua es pot inflar i provocar sordesa brusca, que en cap cas és permanent. Això pot anar acompanyat o no de dolor, o pot fer que sentim la pròpia veu amplificada, sorolls interns, mareig, vertigen, etc.

Aquesta formació pastosa no necessita ser extreta diàriament en la majoria de casos, ja que es fa un drenatge natural que ajuda a mantenir les orelles en condicions. Quan s’intenta netejar l’orella amb bastonets o tampons de cotó, s’interfereix en aquest sistema natural de neteja. Amb qualsevol d’aquests elements que introduïm al conducte auditiu podem danyar la pell, a banda de prémer i compactar involuntàriament la cera. Això pot facilitar l’acumulació d’aigua al conducte auditiu i una possible infecció posterior.

Encara que la causa més freqüent de la formació de taps és la manipulació personal per aconseguir una pretesa higiene, hi ha alguns casos en què es produeix un excés de cera, del qual es desconeixen les causes.

 

* Què es pot fer per prevenir la formació de taps?

Les persones que tenen una tendència a la formació de taps requereixen mesures preventives:

1. Cal evitar la utilització de bastonets o tampons de cotó. Tampoc no són recomanables altres estris, punxants o no, que poden deteriorar la pell del conducte.

2. Cal evitar els sabons amb pH molt àcid o molt bàsic.

3. Cal anar a l’otorinolaringòleg de manera rutinària, almenys una vegada a l’any.

4. Si patim sordesa brusca, no hem d’intentar extreure els taps nosaltres mateixos. És recomanable anar al metge per tal que verifiqui si la causa de la sordesa és la formació d’un tap.

5. Generalment, quan la formació de taps no és reiterada, la primera opció terapèutica és la utilització de productes per desfer la cera.

6. No cal tenir por si ens han d’extreure un tap de l’orella. La tècnica és molt senzilla però cal que la dugui a terme una persona entesa.

 

* RECORDEM QUE...

>> L’aparició de taps es deu moltes vegades a la pràctica d’hàbits inadequats, com ara utilitzar bastonets de cotó o rentar-se en excés amb sabons, que fan que és formi més cera.

>> Les persones que practiquen natació, submarinisme o altres activitats aquàtiques tenen poca cera a causa del contacte continuat amb l’aigua.

>> Amb l’edat, la cera tendeix a assecar-se més de pressa del que és habitual; per tant, es formen taps amb més freqüència.

>> Els taps poden provocar sordesa brusca, que en cap cas és permanent.

>> En cas que ens hagin d’extreure un tap, la tècnica és molt senzilla però cal que la dugui a terme una persona entesa.