RESTRENYIMENT

La necessitat normal de defecació varia d'una persona a una altra.

* De què parlem?

Parlem de restrenyiment quan es produeix un trànsit intestinal difícil o infreqüent de la femta, un augment de la consistència o una sensació contínua d’evacuació incompleta. La necessitat normal de defecació varia d’una persona a una altra. Per a una persona pot ser normal fer-ho dues o tres vegades per dia i per a una altra ho pot ser fer-ho dues o tres vegades per setmana. El ritme és diferent en cada individu, però no cal pensar que es pateix restrenyiment quan no es té la necessitat de defecar cada dia o quan la freqüència es baixa. El restrenyiment està molt relacionat amb els hàbits alimentaris i l’exercici que es faci. Però també hi ha alguns medicaments que poden produir-lo. Cal avaluar, doncs, cada cas.

Entre les complicacions més freqüents que pot portar el restrenyiment, podem citar les hemorroides, les fissures, les hèrnies i els diverticles intestinals. Cal consultar el metge si pensem que podem estar patint algun d’aquests problemes.

A més, hi ha casos de gravetat en què cal visitar el metge, com per exemple quan qui el pateix són nadons o en cas de pèrdues de pes sense una explicació aparent, quan el restrenyiment s’alterna amb diarrea, en cas de dolor rectal o abdominal, si hi ha femtes sanguinolentes o quan s’acompanya de vòmits.

 

* Què es pot fer per prevenir el restrenyiment?

  1. La dieta pobra en fibra és la causa principal de restrenyiment. Per tant, cal seguir una dieta rica en fibra vegetal. Els menjars que més fibra tenen són les verdures, les fruites, les amanides, els llegums i els cereals integrals. Ens hem d’esforçar a menjar verdura crua cada dia, per ajudar a retenir aigua.

Les fruites més laxants són la pruna i el kiwi. Cal evitar algunes fruites que poden afavorir el restrenyiment, com ara el plàtan, el caqui, la magrana, la nespra o el codony.

  1. En cas de voler augmentar el nostre consum de fibra, ho hem de fer d’una manera gradual i lenta per tal d’evitar gasos i sensació de plenitud abdominal. És millor prendre la fibra dels aliments que prendre-la com a segó.
  2. Hem de procurar augmentar el consum d’aliments rics en oligosacàrids, component de les cebes, els espàrrecs, els porros i les cols. Això ajuda a millorar la nostra flora intestinal.
  3. Cal beure molts líquids (aigua, sucs, sopes…)
  4. Hem de menjar a poc a poc, intentant mastegar bé, i fer-ho a hores regulars.
  5. No ens hem de reprimir mai la necessitat de defecar. Hem d’intentar fer-ho a la mateixa hora del dia per ser com més regulars millor.
  6. Quan ingerim aliments s’estimula la motilitat intestinal, amb la qual cosa moltes vegades notarem la necessitat d’evacuar després de menjar. Fer exercici moderat també ajuda a la regularitat.
  7. Ens poden ajudar els massatges a la panxa amb les mans calentes, de forma suau i circular. També podem provar de beure un got d’aigua calenta al matí.

 

* RECORDEM QUE…

>> La necessitat de defecació varia d’una persona a una altra, i tan normal pot ser evacuar cada dia com fer-ho dues o tres vegades per setmana. No podem dir que patim restrenyiment quan no tenim la necessitat de defecar cada dia.

>> Entre les causes principals del restrenyiment hi ha els hàbits alimentaris i la pràctica d’exercici físic. La dieta pobra en fibra és la causa principal de restrenyiment. La ingesta de líquids fa que les femtes siguin més fluïdes, la qual cosa facilita l’evacuació.

>> Alguns medicaments poden produir restrenyiment.

>> Hem de consultar el metge en cas de sospita d’alguna complicació que podria estar relacionada amb el restrenyiment. També hi ha casos de gravetat en què cal consultar-lo.

>> Senyals d’alerta que cal tenir en compte: restrenyiment fort de forma sobtada, quan els consells habituals no funcionen i en cas de femtes amb sang.

>> No hem de prendre mai laxants sense consultar el metge. Alguns podem inflamar el budell.

>> Hi ha productes de plantes medicinals que tenen un efecte laxant (senet, càssia, fràngula, etc.), però el fet que provinguin de plantes no vol dir que siguin inofensius. Poden generar interaccions amb altres medicaments i el seu ús pot generar dependència. Cal consultar sempre el metge o farmacèutic abans de prendre qualsevol producte.