JET LAG

La dessincronització entre el ritme biològic, que marca els períodes de son i vigília de l'individu, i el nou horari que s'estableix arran d'un trajecte aeri de llarga distància, comporta fatiga, mal estar, falta d'atenció...

* De què parlem?

En el món en què vivim els viatges intercontinentals han esdevingut molt habituals. Això comporta que cada vegada més és parli del jet lag, també anomenat “síndrome dels fusos horaris”, i de l’inconvenient que suposa per a tothom qui fa un viatge llarg, ja sigui per feina com per plaer. Es tracta de la dessincronització entre el ritme biològic, que marca els períodes de son i vigília de l’individu, i el nou horari que s’estableix arran d’un trajecte aeri de llarga distància.

No es tracta d’una malaltia pròpiament dita, però sí d’un problema que repercuteix en el rendiment de l’individu i en la seva capacitat d’atenció. Si aprofundim en la causa veiem que tot està relacionat amb els senyals externs (llum, temperatura…) i els interns (ritmes circadiaris o rellotge biològic humà). Aquests últims prevalen sobre els primers i fan necessari un procés adaptatiu, per tal de minimitzar l’efecte sobre les activitats diàries. Tot és tan senzill com entendre que la llum que detecta la nostra retina determina una informació en el cervell que fa que se segregui una hormona, la melatonina. La secreció de melatonina augmenta durant la nit, fet que indueix la son, i disminueix durant el dia, per estar desperts.

També cal tenir en compte el sentit del desplaçament: si es va d’est a oest, el ritme circadiari de la persona es distorsiona menys que si es va d’oest a est. Per tant, una reculada en el rellotge biològic, és a dir, quan hem d’escurçar el dia ja que anem en direcció est, comporta més problemes per al viatger, i viceversa.

I quins símptomes ens donen aquests canvis horaris? Les paraules malestar iincomoditat definirien l’estat de l’individu, ja que el jet lag provoca insomni, fatiga, mal de cap, problemes digestius, confusió, irritabilitat, falta d’atenció, estrès…

  

* Què es pot fer per prevenir el jet lag?

En el cas de viatges breus que no requereixen adaptació, les migdiades i els sons curts a demanda són una bona solució.

Per a estades més llargues intentarem donar unes orientacions per minimitzar el problema:

 1/ El fraccionament de l’itinerari del vol pot disminuir la simptomatologia. Per tant, si el trajecte el fem en dues etapes, amb vint-i-quatre hores d’adaptació entre un vol i l’altre,  disminuirem l’efecte del jet lag.

2/ Si se segueix algun tipus de tractament crònic, s’ha de consultar amb el metge la pauta de tractament, per tal de no ocasionar desajustaments en la posologia.

3/ S’ha d’intentar regular l’horari dels menjars els dies previs al viatge. Així doncs, avançarem els àpats una o dues hores si el vol va a l’est i els endarrerirem si va a l’oest, per ajudar el nostre cos a adaptar-se gradualment.

4/ De la mateixa manera, cal ajustar l’hora de ficar-se al llit o de llevar-se els dies abans del viatge.

5/ Els banys de sol o de llum artificial (fototeràpia) un o dos dies abans del trajecte, al matí si es viatja en direcció est i a la tarda si es viatja en direcció oest, són recomanables per ajustar el ritme circadiari al del lloc de destí.

6/ Durant el vol cal mantenir una bona hidratació amb aigua, sucs o infusions. També s’ha d’intentar dormir o estar despert segons el cas, per adaptar-se al nou horari del lloc de destí.

7/ Tot això ens serà més fàcil si des del primer moment posem el nostre rellotge a l’hora del lloc on anem.

 

* RECORDEM QUE….

>> La simptomatologia lligada al jet lag, com ara fatiga, falta d’atenció, trastorns de la son, confusió… no comporta cap malaltia.

>> Aquesta síndrome remet de manera espontània. Només ens cal temps.

>> El nostre rellotge biològic fa necessari una adaptació a l’horari del lloc on anem (menjars, hora de llevar-se o d’anar a dormir) en viatges més llargs de quaranta-vuit a setanta-dues hores.

>> Prendre banys de sol ajuda a accelerar la sincronització dels ritmes circadiaris al lloc de destí.

>> Els medicaments inductors del son s’han d’utilitzar únicament per recomanació mèdica.