AROMATERÀPIA

Quan parlem d'aromateràpia ens referim a l’ús dels olis essencials de les plantes per a tractar diverses patologies, millorar la salut i aportar benestar. En els últims anys la utilització d’aquests olis ha esdevingut més i més poopulars.

Atribut
  • Atribut

* De què parlem?

El 1928, el químic francès René Maurice Gattefossé va parlar de l’aromateràpia com a terme per designar l’ús dels olis essencials (OE) de les plantes per a tractar diverses patologies, millorar la salut i aportar benestar. En els últims anys la utilització d’aquests olis ha esdevingut més i més popular. Per això creiem que mereixen una reflexió per aclarir quin pot ser el seu paper en la terapèutica.

En primer lloc, cal aclarir conceptes bàsics. No es el mateix parlar d’essència que d’oli essencial. Parlem d’essència quan ens referim al conjunt de substàncies que genera una planta per adaptar-se al medi. Amb les essències les plantes estan més protegides. Per contra, anomenem oli essencial l’extracte líquid complex obtingut per destil·lació per arrossegament de vapor d’una planta aromàtica. Un tercer concepte important és el d'oli vegetal, que no és el mateix que oli essencial. En aquest cas ens referim a una substància greixosa, obtinguda per pressió de la llavor, i que l’usem com a base de productes d’aromateràpia.

*Tots els olis essencials que trobem al mercat són iguals?

Rotundament, no. La qualitat és el que marca que un OE sigui o no realment útil en terapèutica. Un oli d’alta qualitat hauria de ser 100% íntegre (tenir totes les fases aromàtiques), 100% natural (sense olis de síntesi afegits) i 100% pur (sense barreja amb altres olis). Alhora hauríem de demanar que fos botànicament i bioquímicament definit. Només així podríem parlar d’un OE d’alta qualitat. Cal remarcar que la definició bioquímica de l’oli marca les seves propietats principals, i en condiciona també la toxicitat.

*Com es fan servir aquests olis essencials?

Les vies d’administració són olfactiva, tòpica i/o oral. De les tres, la tòpica és la preferent, ja que és molt segura i pot fer una acció local potent. La via inhalatòria es pot utilitzar posant l’OE en aigua bullent i inhalant, bé de forma directa bé posant l’oli en difusors especials per a aquest ús, que el difondran en l’ambient de la sala on s’utilitzi.

Com ja hem dit, cal escollir olis d’alta qualitat. A més, si en coneixem les dosis fisiològiques i terapèutiques aconseguirem evitar toxicitats i obtenir el màxim benefici. Cal tenir en compte que un mal ús de l’aromateràpia ens pot provocar problemes hepàtics i de ronyó o de fotosensibilitat. Els OE poden ser dermocàustics, neurotòxics, provocar contraccions de l’úter, broncoespasme, etc. Per tot això, cal que anem amb compte i controlem l’ús que en fem.

L’aromateràpia no vol anular, ni hauria d’anular, la terapèutica clàssica davant una patologia. És una complement a altres teràpies naturals o clàssiques.

 

*Quines precaucions hem de tenir amb l’ús dels OE?

Després d’aquest resum sobre els OE remarcarem uns punts importants:

  1. No utilitzarem mai el OE injectats.
  2. No els utilitzarem purs sobre zones mucoses (nas, orelles, zona anogenital). Cal diluir-los.
  3. No els utilitzarem mai en els ulls.
  4. Si la persona és realment sensible, cal fer una prova cutània primer.
  5. Cal vigilar quin ús en fem en nens menors de set anys, durant la lactància i l’embaràs.
  6. Cal conservar el olis en condicions adequades.

 

*RECORDEM QUE….

>> Els OE poden ajudar a tractar diverses patologies, millorar la salut i aportar benestar.

>> No és el mateix parlar d’essència que d’oli esencial.

>> No tots els olis essencials que trobem al mercat són iguals. La qualitat és el que marca que un OE sigui realment útil o no.

>> Les vies d’administració són olfactiva, tòpica i/o oral.

>> Un mal ús dels OE ens pot comportar problemes realment seriosos.

>> L’aromateràpia és un complement a altres teràpies naturals o clàssiques.