ANORÈXIA NERVIOSA

Trastorn alimentari que fa que qui el pateix perdi més pes del que es considera saludable per la seva edat i alçada.

* De què parlem?

Es tracta d’un trastorn alimentari que fa que qui el pateix perdi més pes del que es considera saludable per la seva edat i alçada. És més habitual en noies i sol aparèixer en l’adolescència.

El que caracteritza aquest trastorn és la por a augmentar de pes, fins i tot si s’està per sota del pes normal. La distorsió de la pròpia imatge corporal és una altra de les característiques de les persones que pateixen anorèxia, fins al punt que no volen mantenir el pes mínim normal, amb el perill que això comporta. Atès que, com hem dit, aquest trastorn és molt freqüent en l’època de més canvis del cos, interfereix en el creixement i provoca alteracions en el desenvolupament dels genitals i en els cicles de la menstruació.

La persona que pateix el trastorn no és conscient del seu problema de salut i rebutja l’ajuda psicològica. Al mateix temps, per a aquesta persona el més important és no augmentar de pes, i per tant intenta evitar menjar, es provoca el vòmit, fa servir laxants o diürètics i practica exercici de manera exagerada.

No s’ha determinat la causa d’aquest trastorn, però sí alguns factors de risc de patir-lo, com ara ser massa perfeccionista, donar una importància excessiva al pes i a la imatge, haver patit problemes alimentaris durant la infància o algunes conductes socials en relació amb la salut i la bellesa.

Pel que fa al tractament, el primer pas és fer que el mateix pacient reconegui el seu problema. Una vegada acceptada la malaltia, l’objectiu principal és que recuperi el pes “normal” i adopti hàbits saludables. En casos greus pot ser necessària una estada a l’hospital, més o menys llarga. Un altre pilar del tractament és la teràpia psicològica per corregir la distorsió de la imatge corporal i la baixa autoestima. Això es pot fer amb teràpia familiar, de grup o individual. Finalment, el tractament farmacològic pot formar part de tot aquest entramat, tot i que no s’ha demostrat que hi hagi cap medicament per disminuir el desig de reduir el pes.

 

* Què es pot fer per prevenir l’anorèxia nerviosa?

L’anorèxia nerviosa és un trastorn que, en principi, no es pot prevenir. No obstant això, podem fomentar actituds saludables i realistes pel que fa al pes. També és positiu ajudar a entendre què vol dir “hàbits saludables” respecte a l’alimentació i l’exercici.

De tota manera, el que sí que podem fer és estar alerta de conductes que ens poden fer pensar en aquest problema. Per exemple, cal consultar el metge si veiem que una persona propera a nosaltres està massa preocupada pel seu pes, si fa exercici de forma desmesurada, si restringeix la ingesta d’aliments o si es nega a menjar en família.

 

* RECORDEM QUE….

>> L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari que comporta una por immensa a engreixar-se, encara que s’estigui per sota del pes normal per l’edat i l’alçada.

>> Qui el pateix té una distorsió de la figura corporal, fomentada a vegades per conductes socials.

>> En general, qui pateix aquesta malaltia no és conscient que té un problema i rebutja l’ajuda psicològica.

>> La causa d’aquest trastorn de conducta no està determinada.

>> El primer pas cap a la resolució del problema és acceptar-lo.

>> La teràpia en família, en grups de pacients amb el mateix problema o individual ajuda a millorar el procés.

>> El tractament farmacològic se sol deixar per quan s’ha millorat el pes, tot i que no hi ha fàrmacs específics per tractar l’anorèxia.